Se muestran los artículos pertenecientes a Diciembre de 2006.
12/12/2006
Presentación del nuevo libro de la Escuela Libre Paideia.
| La escuela Libre Paideia (Merida), presenta su nuevo libro 25 años de educación libertaria. Con la colaboración de diversos colectivos. |
Presentación del libro: Paideia, 25 años de Educación Libertaria. 25 años de Educación Libertaria es fruto de una larga y fructífera experiencia en el campo de la anarquía, sin lugar a dudas es un extraordinario tratado sobre eduación que pensamos que puede ser de gran utilidad a todxs aquellxs educadores/as, padres/madres que deseen emprender este arduo maravilloso camino. Edita, Colectivo Alternativo Villaka, Distri Kañera. Sábado 2 de Diciembre. 15:00h Comedor Vegano. 19:00h Presentación a cargo del Colectivo Paideia. (Mérida) Ateneo Libetario de Villaverde. Pº Alberto Palacios 2, 28021 Madrid. Organizan y han colaborado en la edición: Distribuidora Villakañera, Federación Comarcal Sur de Villaverde - CNT , Mujeres Libres, Escuela Infantil Pequeñ@ Compañer@ y el Colectivo Paideia. |
20/12/2006
La declaración de la renta dejará de ser determinante para admitir a los alumnos
Los hermanos y la proximidad al domicilio serán los criterios prioritarios en la matrícula
La renta anual familiar dejará de ser un criterio determinante -se reduce un 75 por ciento respecto a la norma en vigor- en el proceso de admisión de los alumnos en los centros escolares públicos y privados concertados en todos sus niveles (incluido el Bachillerato) de la Comunitat Valenciana, según informó ayer el conseller de Educación, Alejandro Font de Mora en la presentación del borrador del decreto.
El conseller argumentó, sobre esta medida que hasta ahora era el motivo principal de los recursos por las trampas que efectuaban los padres en la declaración de sus ingresos, que «desde la Generalitat pensamos que con un sistema que garantiza la escolarización a toda la población, el hecho de mantener una puntuación muy elevada en la renta constituye un factor insostenible». Por lo cual, baja de los 2 puntos actuales a computarse con sólo 0,5.
Con el nuevo decreto se prioriza la familia. Así, tener un primer hermano y la proximidad de la vivienda o del lugar del trabajo puntuará un 25% más, y un 50% por tener más de un hermano inscrito en el centro. El baremo por familia numerosa también se incrementa
La idea de conselleria es que en el proceso de inscripción de alumnos de 2007-08 que será en primavera ya esté aprobado el decreto. «La actuación es una consecuencia lógica del desarrollo de Ley de Educación (LOE) que marca que, para el próximo curso, tienen que estar en marcha los nuevos criterios de admisión»,explicó Font de Mora.
Un nuevo concepto que se incluye, evaluable con cinco puntos, es el que padres o tutor sea trabajador el colegio o instituto donde vaya a estudiar el niño.
El consejo escolar podrá establecer el criterio que considere conveniente, siempre de forma objetiva, transparente y no discriminatoria. Por ejemplo, el hecho de que alguno de los padres sea antiguo alumno del colegio supone un punto. Tener un primer hermano en el centro supone cinco puntos y a partir del segundo, 3. El que el padre sea trabajador del colegio da 5 puntos. La proximidad del domicilio o del trabajo dispensa 5 puntos si es el área de influencia o 2 si es limítrofe. La renta igual o inferior al salario mínimo interprofesional sólo otorgará 0,5. Por discapacidad 3 si es del alumno o 1,5 en caso de ser de padres o hermanos por cada uno. Por familia numerosa, a la general se le otorga 2 y a la especial, 3.
Selectividad en Ciclos Formativos
El conseller de Educación Alejandro Font de Mora, acompañado por el secretario autonómico, Máximo Caturla, y el director general de Enseñanza, Josep Vicent Felip, destacó ayer que uno de los avances del borrador es la adaptación del decreto de admisión de alumnos a los nuevos modelos de familia. «Se considerarán como hermanos a los niños que se encuentren en sistemas de acogida y cuando el hombre y la mujer aporten hijos de relaciones anteriores al nuevo núcleo familiar».
El responsable de Educación señaló que «los alumnos que vayan a cursar Bachillerato o Ciclos Formativos se les valorará su expediente académico, lo que quiere decir que se considerará el esfuerzo personal de la etapa educativa que se ha cursado con anterioridad».
El borrador del nuevo decreto, que afectará a 50.000 familias que inician la escolarización, será abordado con los agentes educativos en breve. El STE-PV criticó ayer que no haya sido presentado antes a los sindicatos.
Campanya contra les joguines bel.liques i sexistes
| Aquest el el texte del diptic editat a CNT Palma amb motiu de la campanya en contra les joguines bel.liques i sexistes. |
CAMPANYA CONTRA LES JOGUINES BÈL•LIQUES I SEXISTES Creus que és bona idea que els teus fills assumeixin la violència com una part fonamental de les seves vides? Recorda: el 90% de les víctimes de les guerres són civils i més de la meitat nens com el teu. NO REGALIS VIOLÈNCIA. LA NO VIOLÈNCIA COM VALOR EDUCATIU El joc, juntament amb les necessitats bàsiques de nutrició, salut, protecció i educació, és essencial per a desenvolupar el potencial de nens i nenes. El joc és instintiu, espontani, natural i exploratori. El joc és comunicació i expressió, combinació del pensament i acció; brinda satisfacció i sentiment d'assoliment. Està relacionat amb tots els aspectes de la vida i contribuïx al desenvolupament físic, mental i social de les nenes i els nens. És un mitjà d'aprendre a viure, no és un mer passatemps i per tant les joguines han d'estar al servei dels nens i les nenes i no al revés. Comprar una joguina o un altre és inculcar una manera de vida al nen, a més de contribuir o no al seu desenvolupament físic, emocional o social segons la joguina escollida. La joguina, com l'educació no és neutral. Un aparador de joguines és la còpia del món dels adults: els majors es maten, es preparen per a la guerra, fan distinció entre sexes... Sabem que el cinema i la televisió introduïxen a les nenes i nens en un ambient d'agressivitat. Així mateix les joguines bèl•liques i sexistes no fomenten la col•laboració, sinó la competència, el típic "jo et puc", el vell esquema de "bons contra dolents”. Suposen la iniciació a un sistema social competitiu i violent. Així, la violència assumida pels nens i nenes serà en el futur la base de les relacions socials: el més fort triomfa, té raó i, a més, és el bo. Matar i morir forma part del joc, i en això subjeu un menyspreu per la vida humana. Existeixen joguines molt més adequades que les bèl•lics per a orientar cap a una creativitat constructiva la nostra agressivitat natural, que no hem de confondre amb violència. El major problema que genera regalar joguines bèl•liques és que al comprar-les, els estem dient als nens/as que ens sembla bé que juguin amb ells i per tant que la guerra i la violència ens semblen bé com solucions als problemes. Per altra banda resulta indignant que mentre la nostra societat està en un procés de canvi les joguines presenten la societat de fa 20 anys i no la d'ara. No és cert que la dona estigui actualment tancada a casa i no tingui altra opció professional. No és cert que els homes no canviïn bolquers. Les joguines que regalem als nostres fills són joguines per al passat, o són joguines per al futur? Aquestes joguines sexistes reproduïxen els rols clàssics de l'home i la dona, es converteixen en un instrument ideològic del que se serveix el sistema per a perpetuar-se. D'aquesta forma els nens i nenes, per mitjà de la joguina, assimilen la discriminació i reproduïxen els esquemes masclistes i patriarcals que imperen en la societat, esquemes que es reflecteixen principalment en la diferenciació dels jocs i les joguines segons els sexes, creant al baró possessiu i actiu i a la dona "*cenicienta" de la llar dedicada al marit i als seus fills, sense tenir possibilitats de complir altre paper en la societat. La solució doncs no consisteix tant que els nens hàgin de jugar amb canells i les nenes amb cotxes, sinó a superar la dualitat tradicional «això és de nens» i «això és de nenes», i permetre que les joguines siguin emprades per ambdós sexes indistintament; de fet, si observem la realitat, encara que tants nens com nenes juguen amb ninots que uns ninots siguin per a nenes i altres per a nens és culpa nostra. Seria convenient fomentar el desig en els/les menors de trencar barreres o vedats privats així com la curiositat pel desconegut, el nou, el no experimentat i comprovar vivencialment l'atractiu que poden resultar aquestes noves activitats no agressives. És preocupant la indiferència de la societat pel que fa a la importància del joc, i la creixent explotació comercial de la infància a través dels mitjans de comunicació i producció. El que importa és vendre més per a guanyar més, que aquestes joguines siguin educatives o no, queda fora dels plantejaments del mercat capitalista, que busca els seus interessos i no els dels nens i nenes. El que està en les nostres mans és no estimular les joguines bèl•liques i sexistes. No es tracta en cap cas d'imposar gens, ni de prohibir, sinó de transmetre valors. Els nostres nens/as imiten pautes de conductes observades en els majors, assumeixen els rols viscuts en les seves cases; en el col•legi, en el carrer i els reproduïxen fidelment. De la mateixa manera interioritzen la valoració que aquests rols adquireixen en la societat. L'important és oferir-los nous patrons i models de relació entre persones i gèneres. Amb tot això no volem ser deterministes ni fanàtics, veient per exemple en el nen que juga amb una joguina bèl•lica un futur assassí, però si volem crear consciència sobre aquest problema, que deriva en futures conductes humanes de trista actualitat com la violència de gènere o les injustícies que generen els conflictes armats de llarg a llarg del nostre planeta. Les joguines han de potenciar la capacitat creativa i intel•lectual individual, així com desenvolupar la cooperació i relació amb altres nens i nenes. Si està en les teves mans, evita regalar joguines bèl•liques i sexistes. NO REGALIS VIOLÈNCIA. |
.